Qui ets tu?

Costat esquerra del nas: Com és que t’has posat una arracada?

Costat dret del nas: Per ser més bonic i vistós.

Esquerra: Que no en tens prou amb el meu amor?

Dreta: No és això, l’únic és que m’agrada que els altres nassos vegin la meva brillantor.

Esquerra: Així doncs és que t’agrada que els demés nassos et mirin de dalt a baix eh?

Dreta: No t’ho prenguis malament. Tampoc hi ha per tant.

Esquerra: Que no n’hi ha per tant? M’entero que la meva novia vol agradar als altres nassos i em diu que no n’hi ha per tant!

Dreta: Va amor meu no t’enfadis sisplau. També és per agradar-te més a tu.

Esquerra: Si que m’enfado. Ja sabia jo que això de no poder veure’ns mai l’un i l’altre amb directe ens portaria problemes.

Dreta: Però si estem l’un al costat de l’altre!

Esquerra : Si però només ens podem veure quan ens mirem al mirall!

Dreta: Si ho compartim tot: refredats, esternuts i mocs fins i tot!

Esquerra: No en tinc prou. Necessito veure’t.

Dreta: Jo també. Vull que sàpigues que tot i així t’estimo nasarronet meu!

Esquerra: Sempre fas el vols amb mi... Seria més fàcil si no t’estimés tant.

Anna Infante Mestres

Wikis

El nostre treball col·laboratiu de la viquipèdia ha consistit en tractar un tema ja existent en aquesta web i fer una aportació ampliant-hi contingut.

El tema que hem triat a sigut el de la veu ja que el professor de música, Antoni Miralpeix, i les ultimes sessions de seminari amb la Roser ens han fet molta referència aquest important tema que sovint no se li dóna la seva importància.

Per duur a termer aquest treball ens hem subdividit en grups de dos persones formant aixi tres grups de búsqueda.

El primer grup ha aportat informació sobre el tipus de veu. El segon ha afegit com es produeix la veu i finalment, jo i la meva companya Maria Albet hem afegit al contingut, els factor de risc de la veu i com prevenir aquests danys que molt sovint són irreversibles o si més no, passen factura al cap dels anys.

Podeu trobar la nostra aportació al següent link: http://ca.wikipedia.org/wiki/Veu#Paraules_relacionades

Personalment aquesta activitat l'he trobada molt interessant ja que no sabia que la wiquipèdia donava aquesta possibilitat de manipulació de l'informació.

SO DIGITAL (Audacity)

El programa Audicity ens permet editar, barrejar i modificar música i veus tot en el mateix programa.

En aquesta pràctica hem treballat sobre una cançó que hem dut a classe, a partir d’aquesta cançó hem anat fent modificacions, afegint efectes, fent gravacions de veus..

La primera modificació ha estat retallar un tros d'una cançó. Per fer-ho hem seleccionat el tros de cançó que volíem eliminar i suprimir-lo.

Després, hem creat un silenci en mig de la nostra cançó per tal de poder afegir una gravació de la nostra veu indicant el nom i artista de la cançó. Aquest silenci s’efectua seleccionant la part que volem silenciar i clicant a barra d’eines “silenci”.

Seguidament hem creat uns efectes (fosa d'obertura, fosa de tancament..) per tal de que l’inici i acabament de la cançó es produeixi de forma paulatina i no de sobte.

Per acabar l'hem guardat en format MP3 i buscant entre les nostres descàrregues i clicant en “lame.ed” per tal de convertir l’arxiu.

Aquesta última fase ens permet poder obrir aquest arxiu amb altres programes, si no ho féssim així tan sols els podríem escoltar a l'Audacity, ara que també cal saber que un cop transformat a mp3 no es pot tornar a editar.

Ens hem registrat a GOEAR i hem penjat el nostre clip d'àudio. Això ens ha permès que la web ens crees un codi que ens permeti poder penjar el vídeo al blog.

GIMP

El dijous passat a classe de TIC vam tractar el tema de les imatges i les maneres possibles d'emmagatzemar-les al nostre ordinador, ens vam centrar en aprendre a utilitzar el programa GIMP, com per exemple: retallar una imatge, fer-la en escala, esborra quelcom de dins la imatge...

Els conceptes bàsics sobre les imatges serien:

Grandària: Que fa referència a la quantitat de píxels que té la imatge.
Pes: que és el que ocupa la imatge en memòria i és mesura en Bytes o algun dels seus múltiples.
Profunditat de color: que fa referència al nombre màxim de colors que pot arribar a tenir la imatge.
Resolució: que és la relació entre el nombre de píxels i l’espai físic que ocupa.

La pràctic sobre el programa Gimp le fet en les següents imatges:


Aquesta imatge és la original , és a dir, que té tots els seus megapíxels.











Aquesta imatge està reduïda a 400 megapíxels. Això es fa clicant a "imatge" i cliques on posa "escalar" allà canvies el nombre de megapíxels per una xifra menor i la imatge se't fa més petita, cosa que si intentes afegir un nombre més elevat no es podrà fer perquè és impossible inventar-se megapíxels.





Aquesta imatge és un retall de la imatge original i després escalada a 400 mp. Retallar una imatge es fa de la següent manera: primer has de clicar a la icona en forma de cutter i seleccionar la part de la imatge amb la que et vols quedar, cliques a sobre del rectangle que has seleccionat i la resta desapareix. I ja tens la part de la imatge que volies retallada.












En aquesta imatge he intentat amagar un element, (la bossa de mà). Això es fa seleccionant una part de la imatge amb l'icona del rectangle de la part de dalt de tot a la esquerra, després un cop seleccionat el tros de la imatge cliques "Control" i a l'hora "C" i així es copia, tot seguit cliques "Control" i "V" i set repeteix el tros que has seleccionat, el deixes on vols de la imatge i si vols més per acabar de tapar el que sigui pots anar clicant "Control" "V".

Sincerament he trobat molt útil aquest programa, us el podeu baixar a: Softonic

un dia, un color

Dilluns blanc,
com el paper per començar.

Dimarts tindrà,
l'acidesa ataronjada.

Dimecres t'acariciarà,
un petó turquesa.

Dijous, potser,
es vestirà de rosa.

Divendres et sopendrà
una mirada verda.

Dissabte et reglarà
una poesia violeta.

Diumenge, segur,
tenyirà vermell passió.

I com que cada dia
el veig d'un color.
El viure amb molta il·lusió.




Anna Mestres Infante

LLIÇO DE SILENCI

“ … Deixant que el temps passés. El cap recolzat sobre els braços creuats al damunt de la taula, o simplement el cos repenjat al respatller de la cadira i les cames ben estirades fins tocar amb la punta de les sabates al banc de davant. Jo mai sabia si anava bé o malament en aquella matèria. Tampoc mai no ho vaig preguntar. Al cap i a la fi era fàcil quedar bé. Només recordo que no sempre m’era fàcil mantenir els ulls tancats.”

Reflexions de la autora

Per ella la “lección de silencio” és un moment per trencar l’excitació excessiva. S’ho pren com un moment profund d’autoconsciència, una introducció excel·lent a l’espai interior, on no existeix autoritat ni uniformitat. Segons ella aquests espais son absolutament necessaris perquè permeten fer-se preguntes necessàries per a l’aprenentatge i que poques vegades tenen cabuda en el període escolar, com: I ara què? Tancar els ulls per obligació és adquirir en qüestió de segons la presència d’un mateix.

La meva reflexió

Jo he escollit aquesta historia perquè he anat a una escola de monges durant la meva etapa de la infància i m’he vist reflectida en el tema de la autoritat que es respirava en les aules.

Des del meu punt de vista penso que l’acte d’estar en silenci i més si és obligat, et força a escoltar-te a tu mateix, cosa que és un acte absolutament necessari per prendre consciencia de nosaltres mateixos, la qual t’ajuda a filosofar i a pensar coses que potser fins llavors encara no havies tingut l’ocasió per plantejar-te-les, i aquest fet penso que és el et fa créixer.

No penso que els infants ni joves no tinguin la capacitat de raonar, ni molt menys, sinó que moltes vides no tenen moments per sentir-se a uns mateixos, quan ens adonem que durant temps em tingut una filosofia equivocada i l’afrontem reconeixen que ens equivocàvem, llavors ens fem una mica més grans, clar que per arribar a aquestes conclusions es necessiten moments de tranquil·litat i reflexió.