L'altre dia ens va tocar a mi i a la Marina Fernàndez, presentar la llegenda, com que les dos som de Tiana vam voler explicar la del nostre poble.
Aquí us deixo el power point que vam fer servir com a suport visual mentre l'explicàvem i també un petit resum de la llegenda.
L'arbre dels nassos
A Tiana, prop de la Font de los Monges, hi ha l'«arbre dels nassos». L'origen d'aquest nom tan curiós el trobem, és clar, en la llegenda.
A poca distancia de la cartoixa de Montalegre hi ha l'edifici de la Conreria, que servia de granja i graner als cartoixans. Sembla ser que abans d'establir-se la cartoixa, aquest edifici havia estat un convent de monges. Un ben plantat i noble cavaller, havent vist per casualitat una de les religioses, s'enamorà perdudament d'ella. Des d'aleshores començà a rondar el convent, buscant sempre la millor ocasió per atansar-s'hi i parlar-li. La religiosa no trigà massa temps en adonar-se de la passió que sentia el jove cavaller per ella. Així, es determinà a prendre una resolució heroica.
Una nit va sortir al jardí del monestir, provista d'una daga ben tallant. Esperà una estona que el cavaller saltés la tapiada, com acostumava a fer cada nit, per anar a sospirar al costat de la reixa per la seva estimada. Quan el jove, amb l'ajut d'una escala de corda, havia posat ja els peus al jardí, de cop es presenta davant dels seus ulls la bella religiosa dels seus somnis. Abans que tingués temps de dir ni un mot, ella se li adreçà amb aquestes paraules:
- Cavaller, la meva bellesa vos ha captivat, bé ho sé, i dones com ella és la culpable del vostre mal, pareixi la seva causant i recobri d'aquesta manera la salut la vostra ànima malalta i extraviada.
Tot seguit es donà amb la daga un profund tall en el rostre i es tallà el nas. La tradició popular no explica que va passar amb el cavaller ni amb la monja, però assegura que en el mateix lloc on la religiosa efectuà el seu sacrifica va néixer poc temps després un arbre d'estranya i capriciosa forma, les flors del qual eren d'un color encès com el foc i s'assemblaven a un nas. Diuen que aquest arbre encara existeix a poques passes de la Conreria, i que malgrat haver-se intentat extirpar-lo en diverses ocasions, sempre ha tomat a renéixer amb renovada empenta.
Els naturals del país asseguren que enlloc no n'hi ha cap altre d'igual, anomenant-lo l'arbre del foc pel color de les seves flors. Altres, en canvi, a causa de la tradició, el continuen anomenant l'arbre del nas.
Entrades
