Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris COED. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris COED. Mostrar tots els missatges

divendres, 18 de desembre del 2009

LA LLEGENDA DE TIANA



L'altre dia ens va tocar a mi i a la Marina Fernàndez, presentar la llegenda, com que les dos som de Tiana vam voler explicar la del nostre poble.
Aquí us deixo el power point que vam fer servir com a suport visual mentre l'explicàvem i també un petit resum de la llegenda.


L'arbre dels nassos


A Tiana, prop de la Font de los Monges, hi ha l'«arbre dels nassos». L'origen d'aquest nom tan curiós el trobem, és clar, en la llegenda.

A poca distancia de la cartoixa de Montalegre hi ha l'edifici de la Conreria, que servia de granja i graner als cartoixans. Sembla ser que abans d'establir-se la cartoixa, aquest edifici havia estat un convent de monges. Un ben plantat i noble cavaller, havent vist per casualitat una de les religioses, s'enamorà perdudament d'ella. Des d'aleshores començà a rondar el convent, buscant sempre la millor ocasió per atansar-s'hi i parlar-li. La religiosa no trigà massa temps en adonar-se de la passió que sentia el jove cavaller per ella. Així, es determinà a prendre una resolució heroica.

Una nit va sortir al jardí del monestir, provista d'una daga ben tallant. Esperà una estona que el cavaller saltés la tapiada, com acostumava a fer cada nit, per anar a sospirar al costat de la reixa per la seva estimada. Quan el jove, amb l'ajut d'una escala de corda, havia posat ja els peus al jardí, de cop es presenta davant dels seus ulls la bella religiosa dels seus somnis. Abans que tingués temps de dir ni un mot, ella se li adreçà amb aquestes paraules:

- Cavaller, la meva bellesa vos ha captivat, bé ho sé, i dones com ella és la culpable del vostre mal, pareixi la seva causant i recobri d'aquesta manera la salut la vostra ànima malalta i extraviada.

Tot seguit es donà amb la daga un profund tall en el rostre i es tallà el nas. La tradició popular no explica que va passar amb el cavaller ni amb la monja, però assegura que en el mateix lloc on la religiosa efectuà el seu sacrifica va néixer poc temps després un arbre d'estranya i capriciosa forma, les flors del qual eren d'un color encès com el foc i s'assemblaven a un nas. Diuen que aquest arbre encara existeix a poques passes de la Conreria, i que malgrat haver-se intentat extirpar-lo en diverses ocasions, sempre ha tomat a renéixer amb renovada empenta.

Els naturals del país asseguren que enlloc no n'hi ha cap altre d'igual, anomenant-lo l'arbre del foc pel color de les seves flors. Altres, en canvi, a causa de la tradició, el continuen anomenant l'arbre del nas.

dimecres, 9 de desembre del 2009

3 Llenguatges

La comunicació es basa en vendre el que diem, utilitzem el llenguatge que utilitzem.

  • Llenguatge quotidià
La seva intensió principal és comunicar-se.
Utilitza les principals vies de comunicació.
És la primera que s’aprèn.
És la manera més fàcil per comunicar-se.
És el més espontània de tots.
És altruista.

  • Llenguatge poètic

La seva intensió és remarcar la llengua.
És un llenguatge melòdic, amb ritme aparent o evident. Ha de ser atractiu.
Té figura
Funció estètica (organitzada…)
Aporta imatges (representacions mentals)
També utilitza els altres dos llenguatges, ja que s’utilitzen entre ells.
Alguns poetes no fan poemes per persuadir, sinó per alliberar sentiments.

  • Llenguatge publicitari

Principal intensió: vendre el que dius, que et creguin.
Va dirigit a un públic seleccionat
Per aconseguir el seu objectiu utilitza els altres dos llenguatges
Busca resposta amb un temps determinat
És el llenguatge més persuasiu

dimarts, 8 de desembre del 2009

“Un plat pla ple de poesia està” a la Biblioteca Jaume Fuster


  • Descripció dels estats d’ànims i expressions dels infants al llarg del espectacle.

.

Al començament els infants estan amb silenci i atents.

Riuen de seguida i per tot el que fa una mica de gràcia.

S’aixequen del seient si volen veure millor el que està passant.

S’uneixen a cantar cançons o dites que ells es coneixen o no.


Exemples: Sol solet; cargol treu banya; plou i fa sol; plou poc, però pel que plou, plou prou..


Pregunten quan no saben el que passa o no veuen. No es volen perdre res.


Exemples: Que faa?, No veig! A veuree?..


Intervenen i participen al llarg de la actuació encara que els actors no els afecta en el desenvolupament de l’obra.


Exemples: Salta! (quan l’actor tenia una corda entre les mans).

No m’ho crec! (l’actor havia dit una cosa).

Si no surt reees! (els actors estaven fent veure que feien bombolles de sabó) i ells imiten el soroll que fan els actors per simular les bombolles.

10 dits!!!! (quan els actors fan el joc de contar i els dits de les mans i surt el numero 11, ells no s’ho creuen i no paren de cridar 10 dits)

Li diuen a la noia on s’amaga el noi.

.

  • Descripció dels actes dels mestres respecte el comportament dels infants.

.

Estaven més atents del comportament dels infants que de l’espectacle.

Es posaven nerviosos quan hi havia xivarri per culpa dels nens.

Feien callar als infants gairebé cada cop que interrompien l’espectacle.

Exemples: Shhhhhhhhhhhhhhhhht!

Renyar el nen que ha xerrat.

.

  • Relat de vivència en que narreu com us heu sentit, com us heu sentit i quins mecanisme heu posat en marxa durant l’espectacle. (oïda, vista, memòria, recull de la veu.)

.

A mi personalment m’ha agradat molt la experiència, sobretot el fet de poder comparar les reaccions dels infants amb les dels adults, perquè segons quines reaccions te les podies imaginar, en canvi, hi havia d’altres que no i com que et sorprenen aprens d’elles.

El mecanisme que he posat més en practica durant l’espectacle a sigut per excel·lència l’oïda, per captar el fil de la historia havies d’estar bastant atent, encara que si et distreies, amb la vista i la observació de seguida enganxaves el fil.

.

  • Reflexió sobre el valor del llenguatge poètic.
.

Des de el meu punt de vista penso que el llenguatge poètic és molt important el seu ús en el dia a dia perquè és un llenguatge melòdic, amb ritme el qual pot donar vida a moltes converses.

Quan el sentim et regala imatges mentals.

És un llenguatge agradable d’escoltar.

Penso que s’hauria de donar més importància al llenguatge poètic potenciant-lo més.

dimarts, 1 de desembre del 2009

QUI ETS TU? (millorat)

QUI ETS TU?


No em vulguis conèixer,

sóc massa entremaliada.

.

Tampoc em sabràs reconèixer

m’he tornat apassionada.

.

No em vulguis mirar,

no estic per ser contemplada.

.

Prefereixo passar a l’acció,

i comprovar la seva reacció.

.

No em busquis,

No em trobaràs.

.

Jo decideixo,

Si em besaràs.

.

.

.

.

Anna Infante Mestres

1er K (A)