Intervenció de sintesí

De que m´ha servit el Blog?

Al principi jo i el blog no érem gaire bons amics, més que res perquè m'agrada molt el fet de prendre apunts en un full i amb un bolígraf. Com que no tenia ordinador portàtil se'm feia molt pesat el fet d'haver de passar tot el que escrivia a classe a l'ordinador de casa.

Però un cop vaig començar ha adaptar-me, a entendre el funcionament i poder comprovar que no és gens complicat, em va començar a agradar i vaig trobar-lo una eina molt útil i molt eficaç per fer els treballs de la facultat i així t'obligava a portar la feina al dia i a repassar el que havies fet el mateix dia.

Graciés a la assignatura de TIC he pogut conèixer nous programes molt útils per l'ensenyament que hauré de posar en pràctica un cop ja sigui mestre. Clar que també hauré de tenir en compte que en poc temps les tecnologies evolucionen i s'ha d'anar renovant el que sabem si volem ser uns bons mestres per els futurs alumnes.

Les 2 intervencions que m'han cridat més l'atenció han sigut:

• Jclic
• Fluxogrames
  

Movie Maker

El 5 de novembre a classe de TIC vem aprendre a treballar amb el programa "Windows Movie Maker"

Ens van ensenyar a dividir, a inserir-hi un àudio i diferents efectes en les transaccions i també altres defectes com perquè sembli antic.

Vam haver de guardar el vídeo amb extensió .wmm (guardar pel·licula > definición estàndard) així el podríem obrir amb qualsevol programa reproductor i poder-lo penjar al Youtube.

Aquest ha sigut el resultat:

expressió i comunicació corporal

Expressió I Comunicació Corporal X Mi.Ppt

View more presentations from annamestres7.

Aquest és el power point de la presentació que hem fet avui a Ed. Fisica jo, la Carol Ramis, la Arantxa Hernandez i la Anna Iniesta

LA LLEGENDA DE TIANA

La Llegenda De Tiana

View more presentations from annamestres7.

L'altre dia ens va tocar a mi i a la Marina Fernàndez, presentar la llegenda, com que les dos som de Tiana vam voler explicar la del nostre poble.
Aquí us deixo el power point que vam fer servir com a suport visual mentre l'explicàvem i també un petit resum de la llegenda.


L'arbre dels nassos

A Tiana, prop de la Font de los Monges, hi ha l'«arbre dels nassos». L'origen d'aquest nom tan curiós el trobem, és clar, en la llegenda.

A poca distancia de la cartoixa de Montalegre hi ha l'edifici de la Conreria, que servia de granja i graner als cartoixans. Sembla ser que abans d'establir-se la cartoixa, aquest edifici havia estat un convent de monges. Un ben plantat i noble cavaller, havent vist per casualitat una de les religioses, s'enamorà perdudament d'ella. Des d'aleshores començà a rondar el convent, buscant sempre la millor ocasió per atansar-s'hi i parlar-li. La religiosa no trigà massa temps en adonar-se de la passió que sentia el jove cavaller per ella. Així, es determinà a prendre una resolució heroica.

Una nit va sortir al jardí del monestir, provista d'una daga ben tallant. Esperà una estona que el cavaller saltés la tapiada, com acostumava a fer cada nit, per anar a sospirar al costat de la reixa per la seva estimada. Quan el jove, amb l'ajut d'una escala de corda, havia posat ja els peus al jardí, de cop es presenta davant dels seus ulls la bella religiosa dels seus somnis. Abans que tingués temps de dir ni un mot, ella se li adreçà amb aquestes paraules:

- Cavaller, la meva bellesa vos ha captivat, bé ho sé, i dones com ella és la culpable del vostre mal, pareixi la seva causant i recobri d'aquesta manera la salut la vostra ànima malalta i extraviada.

Tot seguit es donà amb la daga un profund tall en el rostre i es tallà el nas. La tradició popular no explica que va passar amb el cavaller ni amb la monja, però assegura que en el mateix lloc on la religiosa efectuà el seu sacrifica va néixer poc temps després un arbre d'estranya i capriciosa forma, les flors del qual eren d'un color encès com el foc i s'assemblaven a un nas. Diuen que aquest arbre encara existeix a poques passes de la Conreria, i que malgrat haver-se intentat extirpar-lo en diverses ocasions, sempre ha tomat a renéixer amb renovada empenta.

Els naturals del país asseguren que enlloc no n'hi ha cap altre d'igual, anomenant-lo l'arbre del foc pel color de les seves flors. Altres, en canvi, a causa de la tradició, el continuen anomenant l'arbre del nas.

Jclic a classe

El Jclic és un programa educatiu tan per infants com per docents que funciona on-line. El principal objectiu és crear exercicis interactius pels infants.

Són una sèrie d'activitats (trencaclosques, assosiacions, memòria...) que l'infant ha d'anar resolent.
.

Amb el programa Jclic Authors, (està dins de la web de Jclic) podem crear nosaltres mateixos el nostre propi joc.
.

Imatges:

Són arxius jpg, ocupen pocs pixels, són nitides perque tenen el fons blanc d'estil similar.

Es poden treballar amb els infants, els colors són ideals per fer una associació.

.

A la classe del dia 10.12.09 vam crear els arxius amb una extensió .jclic.zip, el vam convertir en .htm i el vem penjar a la web per tal de que pugués accedir tothom.

.

La PRACTICA consistia en REALITZAR: Fruites.jclic.zip

NOM ACTIVITAT	TEXT	IMATGE
TRENCACLOSQUES GRAFIC		Macedonia.jpg
TRENCACLOSQUES TEXT	La poma és molt bona
ASSOCIACIÓ TEXT -> TEXT	Colors -> fruites
ASSOCIACIÓ TEXT -> IMATGE	Nom fruites ->	Poma.jpg Mandarina.jpg Platan.jpg

.

Ni en el trencaclosques ni en l'associació hi ha missatges d'error.

A "mediateca" que és on es desenels archius que necessitem per crear les activitats (imatges normalment); on diu "activitats" crearem a la nostra manera l'exercici.

Un cop acabat el projecte hem de crear l'archiu en htm: Eines>crear pàgina web

.

I així ha quedat la meva activitat de classe: http://grups.blanquerna.url.edu/clic2009k/AnnaInfanteMestres/fruites.htm

cançons musica examen

Avui hem tingut l'examen de cançó individual de musica. A mi ma tocat cantar:

-els putxinel·lis
-pedra pedreta
-mireu el que ens agrada

I entraven a examen aquestes 28 cançons:

ARRI ARRI (tat 73)

Arri arri tatanet,
que anirem a sant Benet,
comprarem un panellet,
per dinar, per sopar,
per en Pere no n'hi ha!!

Arri arri burriquet,
anirem a sant Benet,
comprarem un formatget,
per dinar, per sopar,
per la Tura no n'hi ha!!

BIM BOM (tat 67)

Bim bom
les campanes de sant lant
toquen a festa i fan bim bom
bim bom

BON DIA NOSTRE PARE (esquitx 4)

-Bon dia nostre pare, bon dia nostre rei!
Pagueu-nos la soldada doncs es de dret a llei.

-Bon dia fill bon dia digueu-me don veniu?

-Venim de Barcelona, bon pare aquí ens teniu

-Quin es el vostre ofici m’hauríeu d’explicar?

-El nostre ofici pare mireu-lo com se fa:
Lireta lirondaina, lireta lirondi.
Aquell qui te un ofici de fam no es pot morir.

DALT DEL COTXE (dossier)

Dalt del cotxe hi ha una nina
que en repica els cascavells.
Trenta, quaranta, l'ametlla amarganta,
pinyol madur, vés-te'n tu!
Si tu te'n vas, nero, nero, nero.
Si tu te'n vas, nero, nero, nas.

DINTRE DUNA POMA (dossier p10)

De dintre d’una poma,
l’orugueta mira fora;
Allà dins té cinc cambretes
perquè la casa és gran.

A dins de cada cambra,
Hi ha quedat una llavor,
Totes dormen i somnien
I passa la tardor.

El seu somni és un bell somni
Perque pensen que més tard,
La petita llavoreta
Un nou pomer serà.

EL BALL DE LA CIVADA (dossier p16)

El ball de la civada jo us el cantaré;
El pare quan la fangava feia així, feia així,
Se’n dava un truc al pit, i se’n girava així.
Treballem, treballem, que la civada, que la civada,
Treballem, treballem, que la civada guanyarem.

El ball de la civada jo us el cantaré;
El pare quan la llaurava feia així, feia així,
Se’n dava un truc al pit, i se’n girava així.
Treballem, treballem, que la civada, que la civada,
Treballem, treballem, que la civada guanyarem.

El ball de la civada jo us el cantaré;
El pare quan la sembrava feia així, feia així,
Se’n dava un truc al pit, i se’n girava així.
Treballem, treballem, que la civada, que la civada,
Treballem, treballem, que la civada guanyarem.

EL BURRIQUET (dossier p15)

Si n’hi havia un burriquet
que no vol llaura mai dret,
que no vol llaura mai dret.

Que vingui el gos gosset
I que bordi el burriquet,
Que vingui el gos gosset
i que bordi al burriquet.

El gos gosset no vol bordar
El burriquet no vol llaurar.

Si n’hi havia un burriquet
que no vol llaura mai dret,
que no vol llaura mai dret.

Que vingui el bastonet
I que pegui al gos gosset!
Que vingui el bastonet
I que pegui al gos gosset!

El bastonet no vol pegar.
El gos gosset no vol bordar
El burriquet no vol llaurar.

Si n’hi havia un burriquet
que no vol llaura mai dret,
que no vol llaura mai dret.

Que vingui el foc foquet
I que cremi al bastonet!
Que vingui el foc foquet
I que cremi al bastonet!

El foc foquet no vol cremar
El bastonet no vol pegar.
El gos gosset no vol bordar
El burriquet no vol llaurar.

Si n’hi havia un burriquet
que no vol llaura mai dret,
que no vol llaura mai dret.

Que vingui el papu-fred
I que faci por al follet!
Que vingui el papu-fred
I que faci por al follet!

El papu-fred fa por al follet.
El foc foquet ja vol cremar.
El bastonet ja vol pegar.
El gos gosset ja vol bordar.
El burriquet ja vol llaurar.

Si n’hi havia un burriquet
que ara sempre llaura dret,
que ara sempre llaura dret!

EL CARGOL (dossier 14)

Do re mi, el jardí,
Mi fa sol, hi ha un cargol,
Fa mi re, molt lleuger,
Mi re do, i tot rodó.

Do si la, se’n va anar,
Si la sol, ell tot sol,
La sol fa, a viatjar,
Mi re do, cap al Japó.

EL COS (dossier p8)

Els ulls son per mirar, les mans per agafar.
El cap es per pensar i el cor per estimar.
Xubi-dubi-dubi-dubi uà uà uà
El cap és per pensar i el cor per estimar.
Xubi-dubi-dubi-dubi uà uà uà

Els dits són per tocar i els peus per caminar.
El nas per olorar; la boca per parlar.
Xubi-dubi-dubi-dubi uà uà uà
El nas per olorar; la boca per parlar.
Xubi-dubi-dubi-dubi uà uà uà

La llengua per tastar; les dents per mastegar.
Orelles per sentir, t’ho torno a repetir.
Xubi-dubi-dubi-dubi uà uà uà
Orelles per sentir, t’ho torno a repetir.
Xubi-dubi-dubi-dubi uà uà uà

EL GALL I LA GALLINA (tat p182)

El gall i la gallina s’estaven al balcó,
La gallina s’adormia i el gall li fa un petó.

-Dolent, més que dolent, què dirà la gent?
-Que diguin lo que vulguin que jo ja estic content.

EL GEGANT DEL PI (dossier p1)

El gegant del Pi ara balla, ara balla.
El gegant del Pi ara balla pel camí.
El gegant de la ciutat ara balla ara balla.
El gegant de la ciutat ara balla pel terrat.

EL PAPA DE LA PEPA (dossier p13)

El papa de la Pepa és mariner, ja ho sé.
I te una pipa llarga de paper, ja ho sé.
I l’altre dia, a popa l’encengué, ja ho sé, ja ho sé.
I es va fer pupa al nas, jo no ho sé pas.
El papa de la Pepa, de la pipa, de la popa, de la pupa.
El papa de la Pepa, de la pipa, de la popa, de la pupa.
El papa de la Pepa, de la pipa, de la popa, de la pupa.
El papa de la Pepa, de la pipa, de la popa, de la pupa.
Pipa!

EL SILENCI (dossier p11)

Si-len-ci no et mo-guis,
Si-len-ci no can-tis
Si-len-ci no par-lis
La bo-ca tan-ca-da
El silenci no, no, no sona.

ELS PUTXINELIS (tat 91)

Fan, fan, fan, els petits putxinel•lis.
Fan, fan, fan, fan tres voltes i se’n van.

GALANETA MÀ (tat 25)

Galaneta mà
per a menjar pa,
per a beure vi,
per a quí, per a quí, per a quí!

LA GALLINA PONICANA (tat p93)

La gallina ponicana pon un ou cada setmana.
Pon-hi un, pon-hi dos, pon-hi tres... pon-hi deu.
La gallina de la Seu diu que amaguis aquest peu,
Que no és teu ni meu, que és de la mare de Déu.

LA SARDANA DE L’AVELLANA (tat 118)

La sardana de l’avellana pica de peus i balla la gana,
La sardana de Ripoll mata puça i deixa el poll.

MIREU EL QUE ENS AGRADA (esquitx 4)

Mireu el que ens agrada quan juguem,
mireu el que ens agrada quan juguem.

Quan cantem fem la la la la la!
Quan cantem fem la la la la la!

Mireu el que ens agrada quan juguem,
mireu el que ens agrada quan juguem.

Quan piquem fem tam tam tam tam tam!
Quan piquem fem tam tam tam tam tam!

Mireu el que ens agrada quan juguem,
mireu el que ens agrada quan juguem.

Quan toquem fem tererererè!
Quan toquem fem tererererè!

Mireu el que ens agrada quan juguem,
mireu el que ens agrada quan juguem.

Amb la flauta tirulirulí!
Amb la flauta tirulirulí!

Mireu el que ens agrada quan juguem,
mireu el que ens agrada quan juguem.

A peu coix fem pom, pom, pom, pom, pom!
A peu coix fem pom, pom, pom, pom, pom!

Mireu el que ens agrada quan juguem,
mireu el que ens agrada quan juguem.

Quan dansem fem hop, hop, hop, hop, hop!
Quan dansem fem hop, hop, hop, hop, hop!

Mireu el que ens agrada quan juguem,
mireu el que ens agrada quan juguem.

Quan saltem fem bum, bum, bum, bum, bum!
Quan saltem fem bum, bum, bum, bum, bum!

PEDRA PEDRETA (esquitx 4)

Pedra pedreta, ben rodoneta,
Tirolirolà, tiroloroleta!

PEIX PEIXET (dossier p13)

Peix peixet de la canya de la canya.
Peix peixet de la canya al sarronet

PER TOT SANTS (tat 162)

Per tot sants castanyes,
Per Nadal torrons,
Per la pasqua mona,
I tot l’any bombons.

PEU POLIDOR (tat 107)

Peu polidor de la Margarideta,
Peu polidor de la Margueridó.

Toqueu-li el peu
A la Margarideta,
Toque-li el peu
A la Margueridó.

Cul rodonet
A la Margarideta
Cul rodonet
A la Margaridó.

Toqueu-li el cul
A la Margarideta,
Toque-li el cul
A la Margueridó.

PICAPEDRER (?)

Pim pam repicant pica la pedra pica pedra
Pim pam repicant pica la pedra i aneu menjant.

QUINZE SON QUINZE (dossier p5)

Quinze son quinze, quinze quinze quinze,
Quinze son quinze, quinze quinze són.

SI CREIX MOLT L’HERBETA (esquitx 4)

Si creix molt l’herbeta, s’hi amaga la llebreta, i quan arriba el caçador fuig lluny fent un gran bot!
Si corres de presa i no fas gaire fressa, el caçador se n’anirà i res no et pasarà!

SOTA EL PONT (esquitx 4)

Sota el pont, sota el pont;
Apa, doncs passem-hi!
El nostre pont té dos pilars,
passem sense tocar-los.
Tu passes, tu passes,
Tu quedes presoner del pont!

TENS UN BLE (dossier p5)

Tens un ble, tenc un ble per sa meva llumanera;
Tens un ble, tenc un ble per sa llumanera de vostè.

TRES, SIS, NOU (dossier p3)

Tres, sis, nou, estira-li la cua, estira-li la cua;
Tres, sis, nou, estira-li la cua al esquirol.
Si l’esquirol no vol, estira-li la cua, estira-li la cua
si l’esquirol no vol, estira-li la cua a qualsevol.

BILLY ELLIOT

1. Com veieu el començament de la pel·lícula

És un començament sutíl, que es va il·luminant mica en mica, es veu el Billy una mica indecís per posar la música o no, la imatge és més lenta de lo normal amb música de fons.

2. Com acaba la pel·lícula

Acaba que es veu el Billy de gran en una actuació de ballet en la que fa un salt dalt d’un escenari en un teatre molt gran, jo interpreto que el salt significa el seu gran pas a la fama. Quan el Billy està a l’aire saltant es congela la imatge i es va enfosquint poc a poc.

3. Com us identifiqueu amb algun dels personatges?

Em sento identificada una mica en tots però no m’acabo d’identificar en cap personatge en concret. Potser el que m’ha recordat més al meu caràcter és la filla de la professora de ballet, la veig atrevida i transparent però un pel orgullosa, en segons quins actes m’hi he vist reflectida.

4. On i quan veu veure per primer cop aquesta pel·lícula?

A casa la meva iaia quan jo tenia 10 anys, una tarda amb família després de dinar. La feien pel televiso al canal “tele 5” crec. Estàvem tots asseguts al sofà.

5. Imatge/pla que et sorprengui

· Tots els peus de les nenes amb les sabatilles i els seus peus amb les botes.

· Ell a sobre la teulada ballant i el seu amic assegut mirant-lo.

· El pare i el fill rient l’un sobre l’altre al camp.

6. Diàleg, paraules, frase.. que intercanvien els personatges.

· “es como un marica con un telelé!”

· billy-“me siento como un marica”

profe ballet –“Pues no te comportes como tal.”

· “Ningún niño puede triunfar sin el apoyo incondicional de su familia.”

· “És absolutamente necesario que hagas eso?” (mentre ballava pel carrer)

· -“No te concentras

-si que me concentro,

-ni siquiera lo intentas”

· “Deja ya de quejarte como una mujer”

· -“Porque duermen separados?

-Para no hacer el amor”

· -“No será que le gusto señorita?”

· “Creo que no deberías,

- porque?

–porque te echare de menos,

- hay que joderse”

· -“Tu madre debía de ser alguien muy especial

- no, solo era mi madre”

· -“Billy yo no te gusto?

-No lo sé nunca me lo he preguntado

-si quieres te enseño mi rajita,

-no hace falta”

7. Punt de vista argument, conclusió, lliçó...

Trobo que és una pel·lícula amb moltes lliçons per aprendre:

- No es pot etiquetar els actes per ser de nens o de nenes.

- Lluitar pel que realment vols aconseguir.

- Ser sincer amb un mateix.

- I trobo que aquesta frase és molt important de tenir en compte en el nostre àmbit en l’educació: “Ningún niño puede triunfar sin el apoyo incondicional de su familia.”

És una pel·lícula amb molts valors, tan com familiars, com personals, com socials.

Em va agradar molt tornar-la a veure per renovar el record que en tenia.