CONFERENCIA EULALIA BOSCH

Recursos comunicatius que va utilitzar:

· Al començament de la conferencia, quan encara l’estaven presentant, estava asseguda i callada mirant a la persona que la presentava i de tan en tan observava al públic.

· Es va treien i es va posant les ulleres varies vegades, els hi dona joc.

· Quan vol remarcar alguna cosa puja el to de veu.

· Repeteix varies vegades el que ella creu necessari de recordar.

· No es va aixecar ni bellugar en tota l’estona del lloc on estava asseguda.

· Des de el meu punt de vista la vaig trobar poc expressiva per les expectatives que m’havia creat.

Idees que va dir que em va em van semblar interessants:

· Compara un nadó amb un estranger.

· Els infants són curiosos per necessitat.

· Els infants no poden ni haurien d’estar quiets

· Mestre ha de ser aliat de les arts.

· Gracies a les arts, a més a més de fer de mestre, s’esdevé més.

· No es pot fer de mestre si no es vol ser savi.

· La didàctica apareix sola quan es vol conèixer.

· Tothom és mestre de tothom.

· Cal conèixer el lloc on passes les hores.

· Un mestre és com un acomodador de cine.

· Els mestres no han de deixar d’aprendre mai.

“Un plat pla ple de poesia està” a la Biblioteca Jaume Fuster

• Descripció dels estats d’ànims i expressions dels infants al llarg del espectacle.

.

Al començament els infants estan amb silenci i atents.

Riuen de seguida i per tot el que fa una mica de gràcia.

S’aixequen del seient si volen veure millor el que està passant.

S’uneixen a cantar cançons o dites que ells es coneixen o no.

Exemples: Sol solet; cargol treu banya; plou i fa sol; plou poc, però pel que plou, plou prou..

Pregunten quan no saben el que passa o no veuen. No es volen perdre res.

Exemples: Que faa?, No veig! A veuree?..

Intervenen i participen al llarg de la actuació encara que els actors no els afecta en el desenvolupament de l’obra.

Exemples: Salta! (quan l’actor tenia una corda entre les mans).

No m’ho crec! (l’actor havia dit una cosa).

Si no surt reees! (els actors estaven fent veure que feien bombolles de sabó) i ells imiten el soroll que fan els actors per simular les bombolles.

10 dits!!!! (quan els actors fan el joc de contar i els dits de les mans i surt el numero 11, ells no s’ho creuen i no paren de cridar 10 dits)

Li diuen a la noia on s’amaga el noi.

.

• Descripció dels actes dels mestres respecte el comportament dels infants.

.

Estaven més atents del comportament dels infants que de l’espectacle.

Es posaven nerviosos quan hi havia xivarri per culpa dels nens.

Feien callar als infants gairebé cada cop que interrompien l’espectacle.

Exemples: Shhhhhhhhhhhhhhhhht!

Renyar el nen que ha xerrat.

.

• Relat de vivència en que narreu com us heu sentit, com us heu sentit i quins mecanisme heu posat en marxa durant l’espectacle. (oïda, vista, memòria, recull de la veu.)

.

A mi personalment m’ha agradat molt la experiència, sobretot el fet de poder comparar les reaccions dels infants amb les dels adults, perquè segons quines reaccions te les podies imaginar, en canvi, hi havia d’altres que no i com que et sorprenen aprens d’elles.

El mecanisme que he posat més en practica durant l’espectacle a sigut per excel·lència l’oïda, per captar el fil de la historia havies d’estar bastant atent, encara que si et distreies, amb la vista i la observació de seguida enganxaves el fil.

.

• Reflexió sobre el valor del llenguatge poètic.

.

Des de el meu punt de vista penso que el llenguatge poètic és molt important el seu ús en el dia a dia perquè és un llenguatge melòdic, amb ritme el qual pot donar vida a moltes converses.

Quan el sentim et regala imatges mentals.

És un llenguatge agradable d’escoltar.

Penso que s’hauria de donar més importància al llenguatge poètic potenciant-lo més.

Acompanyada a l'escola

Dimarts 17 de novembre: Acompanyada a l'escola

Diari de l’escola Pia a Mataró:

Punt de vista des de la entrada a la classe amb l’altura d’un nen de 3 anys.

Punt de vista del lloc on s’ha estat més estona la mestre.

· Entrada/ sortida pares:

Els pares porten i venen a buscar els seus fills fins a l’aula.

· Paper alumne 3r en pràctiques:

La mestre no li donava massa importància i poc reconeixement a l’hora de treballar.

· Llibertat dels nens:

Era molt limitada des de el meu punt de vista, vaig pensar que no els deixaven explorar el mínim necessari, tot ja els hi donaven fet.

· Relació mestres-alumnes:

La mestre volia remarcar varies vegades qui manava a la classe, volia marcar jerarquia i distancia.

· Expectatives de la visita:

Sobretot veure el canvi en una escola concertada i una pública.

· Que ens explica la de 3er i que és el que veiem:

Em va explicar que era una escola bastant tancada en seu mètode educatiu. I tal i com vaig constatar a mi també em va semblar, en segons quines situacions, una escola una mica “antiga”.

· Situació classe:

La classe estava situada a la planta baixa al fons d’un passadís on tot eren classes de P-3, i tenia una porta que donava directament al pati.

· Conversa nens entre ells:

Hi havia una nena que era de l’Africa i no sabia els noms del nens encara, i per dirigir-se a algú, com que era la classe de les marietes, els cridava per marieta.