“Un plat pla ple de poesia està” a la Biblioteca Jaume Fuster

• Descripció dels estats d’ànims i expressions dels infants al llarg del espectacle.

.

Al començament els infants estan amb silenci i atents.

Riuen de seguida i per tot el que fa una mica de gràcia.

S’aixequen del seient si volen veure millor el que està passant.

S’uneixen a cantar cançons o dites que ells es coneixen o no.

Exemples: Sol solet; cargol treu banya; plou i fa sol; plou poc, però pel que plou, plou prou..

Pregunten quan no saben el que passa o no veuen. No es volen perdre res.

Exemples: Que faa?, No veig! A veuree?..

Intervenen i participen al llarg de la actuació encara que els actors no els afecta en el desenvolupament de l’obra.

Exemples: Salta! (quan l’actor tenia una corda entre les mans).

No m’ho crec! (l’actor havia dit una cosa).

Si no surt reees! (els actors estaven fent veure que feien bombolles de sabó) i ells imiten el soroll que fan els actors per simular les bombolles.

10 dits!!!! (quan els actors fan el joc de contar i els dits de les mans i surt el numero 11, ells no s’ho creuen i no paren de cridar 10 dits)

Li diuen a la noia on s’amaga el noi.

.

• Descripció dels actes dels mestres respecte el comportament dels infants.

.

Estaven més atents del comportament dels infants que de l’espectacle.

Es posaven nerviosos quan hi havia xivarri per culpa dels nens.

Feien callar als infants gairebé cada cop que interrompien l’espectacle.

Exemples: Shhhhhhhhhhhhhhhhht!

Renyar el nen que ha xerrat.

.

• Relat de vivència en que narreu com us heu sentit, com us heu sentit i quins mecanisme heu posat en marxa durant l’espectacle. (oïda, vista, memòria, recull de la veu.)

.

A mi personalment m’ha agradat molt la experiència, sobretot el fet de poder comparar les reaccions dels infants amb les dels adults, perquè segons quines reaccions te les podies imaginar, en canvi, hi havia d’altres que no i com que et sorprenen aprens d’elles.

El mecanisme que he posat més en practica durant l’espectacle a sigut per excel·lència l’oïda, per captar el fil de la historia havies d’estar bastant atent, encara que si et distreies, amb la vista i la observació de seguida enganxaves el fil.

.

• Reflexió sobre el valor del llenguatge poètic.

.

Des de el meu punt de vista penso que el llenguatge poètic és molt important el seu ús en el dia a dia perquè és un llenguatge melòdic, amb ritme el qual pot donar vida a moltes converses.

Quan el sentim et regala imatges mentals.

És un llenguatge agradable d’escoltar.

Penso que s’hauria de donar més importància al llenguatge poètic potenciant-lo més.