dissabte, 31 d’octubre del 2009

Qui ets tu?



Costat esquerra del nas: Com és que t’has posat una arracada?

Costat dret del nas: Per ser més bonic i vistós.

Esquerra: Que no en tens prou amb el meu amor?

Dreta: No és això, l’únic és que m’agrada que els altres nassos vegin la meva brillantor.

Esquerra: Així doncs és que t’agrada que els demés nassos et mirin de dalt a baix eh?

Dreta: No t’ho prenguis malament. Tampoc hi ha per tant.

Esquerra: Que no n’hi ha per tant? M’entero que la meva novia vol agradar als altres nassos i em diu que no n’hi ha per tant!

Dreta: Va amor meu no t’enfadis sisplau. També és per agradar-te més a tu.

Esquerra: Si que m’enfado. Ja sabia jo que això de no poder veure’ns mai l’un i l’altre amb directe ens portaria problemes.

Dreta: Però si estem l’un al costat de l’altre!

Esquerra : Si però només ens podem veure quan ens mirem al mirall!

Dreta: Si ho compartim tot: refredats, esternuts i mocs fins i tot!

Esquerra: No en tinc prou. Necessito veure’t.

Dreta: Jo també. Vull que sàpigues que tot i així t’estimo nasarronet meu!

Esquerra: Sempre fas el vols amb mi... Seria més fàcil si no t’estimés tant.

Anna Infante Mestres

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada