CONFERENCIA EULALIA BOSCH

Recursos comunicatius que va utilitzar:

· Al començament de la conferencia, quan encara l’estaven presentant, estava asseguda i callada mirant a la persona que la presentava i de tan en tan observava al públic.

· Es va treien i es va posant les ulleres varies vegades, els hi dona joc.

· Quan vol remarcar alguna cosa puja el to de veu.

· Repeteix varies vegades el que ella creu necessari de recordar.

· No es va aixecar ni bellugar en tota l’estona del lloc on estava asseguda.

· Des de el meu punt de vista la vaig trobar poc expressiva per les expectatives que m’havia creat.

Idees que va dir que em va em van semblar interessants:

· Compara un nadó amb un estranger.

· Els infants són curiosos per necessitat.

· Els infants no poden ni haurien d’estar quiets

· Mestre ha de ser aliat de les arts.

· Gracies a les arts, a més a més de fer de mestre, s’esdevé més.

· No es pot fer de mestre si no es vol ser savi.

· La didàctica apareix sola quan es vol conèixer.

· Tothom és mestre de tothom.

· Cal conèixer el lloc on passes les hores.

· Un mestre és com un acomodador de cine.

· Els mestres no han de deixar d’aprendre mai.

3 Llenguatges

La comunicació es basa en vendre el que diem, utilitzem el llenguatge que utilitzem.

• Llenguatge quotidià

La seva intensió principal és comunicar-se.
Utilitza les principals vies de comunicació.
És la primera que s’aprèn.
És la manera més fàcil per comunicar-se.
És el més espontània de tots.
És altruista.

• Llenguatge poètic

La seva intensió és remarcar la llengua.
És un llenguatge melòdic, amb ritme aparent o evident. Ha de ser atractiu.
Té figura
Funció estètica (organitzada…)
Aporta imatges (representacions mentals)
També utilitza els altres dos llenguatges, ja que s’utilitzen entre ells.
Alguns poetes no fan poemes per persuadir, sinó per alliberar sentiments.

• Llenguatge publicitari

Principal intensió: vendre el que dius, que et creguin.
Va dirigit a un públic seleccionat
Per aconseguir el seu objectiu utilitza els altres dos llenguatges
Busca resposta amb un temps determinat
És el llenguatge més persuasiu

mapes conceptuals i fluxogrames

L'ultim dia de classe vam realitzar un mapa conceptual sobre un tema lliure (jo vaig escollir els colors) i sobre el sopar de nadal d'una família, a partir del programa Cmaps Tools.

MAPES CONCEPTUALS

Mapa conceptual sobre els colors (tema escollit per mi):


Sopar de nadal

Per Nadal tota la família es reuneix a casa l'avia Maria, ella fa el sopar per a tots i aquest normalment consisteix en una escudella, un plat de carn i també neules i torrons de postres. Com que l'Àvia ja es gran, normalment l'ajuden els seus dos fills en Joan i el Marc.

En el sopar coincideixo amb les meves cosines i els meus cosins: La Maria, la Paula, en Genís i l'Eduard que són fills del meu oncle Marc. Cal dir que és un moment entranyable en el que parlem de totes les coses que ens han passat al larg de l'any ja que ells no viuen a Barcelona com jo sinó que viuen a NewYork. Com sempre en arribar als postres en Genís fa el típic número amb els torrons d'Alacant i fa veure que se li trenca una dent. tothom riu menys la seva mare que pensa en el que costa el dentista.

La meva germana, la Maria també ve al sopar, i aquest any ho fa amb el seu fil, en Ramon, que no menja ni escudella ni carn ja que encara té 3 mesos.

El sopar comença puntualment a les 10 de la nit i acaba sempre a la mateixa hora, a les 12.

El meu mapa l'he representat així:




FLUXOGRAMES

Aquest programa també ens permet fer uns mapes conceptuals però cada símbol té un significat:


A partir d'aquestes condicions hem hagut de construir la situació que es crea a l'hora de creuar un semàfor, en el meu cas l'he representat de la següent manera:

“Un plat pla ple de poesia està” a la Biblioteca Jaume Fuster

• Descripció dels estats d’ànims i expressions dels infants al llarg del espectacle.

.

Al començament els infants estan amb silenci i atents.

Riuen de seguida i per tot el que fa una mica de gràcia.

S’aixequen del seient si volen veure millor el que està passant.

S’uneixen a cantar cançons o dites que ells es coneixen o no.

Exemples: Sol solet; cargol treu banya; plou i fa sol; plou poc, però pel que plou, plou prou..

Pregunten quan no saben el que passa o no veuen. No es volen perdre res.

Exemples: Que faa?, No veig! A veuree?..

Intervenen i participen al llarg de la actuació encara que els actors no els afecta en el desenvolupament de l’obra.

Exemples: Salta! (quan l’actor tenia una corda entre les mans).

No m’ho crec! (l’actor havia dit una cosa).

Si no surt reees! (els actors estaven fent veure que feien bombolles de sabó) i ells imiten el soroll que fan els actors per simular les bombolles.

10 dits!!!! (quan els actors fan el joc de contar i els dits de les mans i surt el numero 11, ells no s’ho creuen i no paren de cridar 10 dits)

Li diuen a la noia on s’amaga el noi.

.

• Descripció dels actes dels mestres respecte el comportament dels infants.

.

Estaven més atents del comportament dels infants que de l’espectacle.

Es posaven nerviosos quan hi havia xivarri per culpa dels nens.

Feien callar als infants gairebé cada cop que interrompien l’espectacle.

Exemples: Shhhhhhhhhhhhhhhhht!

Renyar el nen que ha xerrat.

.

• Relat de vivència en que narreu com us heu sentit, com us heu sentit i quins mecanisme heu posat en marxa durant l’espectacle. (oïda, vista, memòria, recull de la veu.)

.

A mi personalment m’ha agradat molt la experiència, sobretot el fet de poder comparar les reaccions dels infants amb les dels adults, perquè segons quines reaccions te les podies imaginar, en canvi, hi havia d’altres que no i com que et sorprenen aprens d’elles.

El mecanisme que he posat més en practica durant l’espectacle a sigut per excel·lència l’oïda, per captar el fil de la historia havies d’estar bastant atent, encara que si et distreies, amb la vista i la observació de seguida enganxaves el fil.

.

• Reflexió sobre el valor del llenguatge poètic.

.

Des de el meu punt de vista penso que el llenguatge poètic és molt important el seu ús en el dia a dia perquè és un llenguatge melòdic, amb ritme el qual pot donar vida a moltes converses.

Quan el sentim et regala imatges mentals.

És un llenguatge agradable d’escoltar.

Penso que s’hauria de donar més importància al llenguatge poètic potenciant-lo més.

Canço creada per nosaltres

Aquesta és la cançó que ens hem inventat la Marina Fernàndez, la Ada Garcia-Galceran, la Mary Serrano, la Natàlia Martin i jo.

L'hora de dinar

Ja tenim gana,
és hora de dinar.
Tots junts anem a taula
si les mans ens hem rentat

Rum rum fa la panxa
Rum rum quina gana
Bon profit petits i grans
Bon profit tots els companys.

Primer parem la taula,
entre tots ho podem fer.
Gots, plats i culleres
i tovallons també.

Rum rum fa la panxa
Rum rum quina gana
Bon profit petits i grans
Bon profit tots els companys.

Tot ens ho hem de menjar
per el sostre arribar
Verdura, peix i carn,
fruita, pasta i enciam.

Rum rum fa la panxa
Rum rum quina gana
Bon profit petits i grans
Bon profit tots els companys.

BON PROFIT!

Nou calendari escolar

Aquesta setmana a seminari hem estat comentant la noticia del nou calendari escolar que s'ha aprovat des de el consell d'educació, proposat per Ernest Maragall.
Els trets principals del nou calendari es basa en:

* Educació proposa avançar una setmana l’inici de les classes i establir una setmana de vacances el mes de febrer

* Es tracta d’una proposta de calendari per tres cursos escolars per tal que les famílies puguin planificar-se les vacances

* La proposta entrarà en vigor el curs vinent 2010-2011

* Educació mantindrà la convocatòria d’ajuts per a activitats d’Escoles Obertes juny i setembre i l’ estendrà a la setmana festiva del mes de febrer

Vam estar discutint sobre aquest nou calendari escolar al seminari i els trets més rellevants que vam parlar van ser:

• Amb qui es quedaran els nens la setmana de febrer si els pares tenen feina?
• Aquesta setmana de febrer serà temporada alta?
• Començar tan sols una setmana abans no ajuda molt pel fet que els infants entrin despistats a classe després de les llargues vacances.
  

Infomarció extreta de: Gentcat

QUI ETS TU? (millorat)

QUI ETS TU?

No em vulguis conèixer,

sóc massa entremaliada.

.

Tampoc em sabràs reconèixer

m’he tornat apassionada.

.

No em vulguis mirar,

no estic per ser contemplada.

.

Prefereixo passar a l’acció,

i comprovar la seva reacció.

.

No em busquis,

No em trobaràs.

.

Jo decideixo,

Si em besaràs.

.

.

.

.

Anna Infante Mestres

1er K (A)